Marta Maynegra: “hem de seguir creixent, innovant, creant”

Marta Maynegra, gestiona els recursos econòmics i humans de Marabans Coffee & Tea des de fa 15 anys i és la primera dona que va entrar a l’empresa i continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia i assegura que es sent orgullosa de la marca: “hem de seguir creixent, innovant, creant, … juntes” perque el món del cafè l’apassiona molt més del que s’hagués pogut imaginar.

– Quan i com va començar tot?

Jo no hi era, vaig arribar uns 5 anys desprès però per el que he sentit i m’han explicat, podria dir que en Pedro i en Jordi es coneixien de l’empresa de distribució de begudes on feien feina abans de crear Marabans. I se’ls va presentar l’oportunitat de distribuir un cafè a Mallorca. A partir d’aquí van entrar al mon del cafè on van veure ja des d’un principi que si no venien un cafè de gran qualitat oferint un servei diferent al que s’oferia en aquell moment no arribarien enlloc.

Van crear la marca MARABANS, i al principi servien el cafè amb els seus propis cotxes i tenien un petit magatzem. Poc a poc van començar a creixer amb clients i van anar agafant personal. Un dels valors de l’empresa és que sempre ha anat creixen a poc a poc i ha anat incorporant gent a l’equip segons les necessitats.

– Què recordes del primer dia que vas prendre un espresso? 

No recordo exactament el primer dia que vaig prendre cafè, suposo que com la majoria de gent prenia cafè per mantenir-me desperta durant les matinades d’estudi preparant examens, sempre a darrera hora.

– I del dia que vas prendre el primer blend Marabans?

El que si que recordo és que el primer cafè que vaig fer a l’aula de Marabans (fa 15 anys no era una aula, era només una màquina de cafè dins l’oficina) i el vaig trobar molt diferent de lo que havia pres fins aquell moment. Era el dia de l’entrevista de feina. Aquell dia vaig anar cap a casa pensant que si el cafè m’havia sorprès tant segur que l’empresa i el lloc de feina no em deixaria indiferent i que un lloc com aquest no el podia rebutjar de cap manera. He de confessar que des de que faig feina a Marabans he deixat molts cafès mal servits dins la tassa i he demanat varies vegades que em facin un altre cafè perque creia que s’havia equivocat fent-lo.

 – Què sents quan l’empresa creix i es fa gran? A quin punt està a n’aquests moments Marabans?

Estic orgullosa, perquè penso que hem anat creixent juntes. M’ha donat moltes coses i crec que jo també n’hi he donat a ella. Ha estat un bon joc de donar i rebre. Tot i que Marabans ja ha aconseguit la majoria d’edat penso que és molt jove i que encara li queda molt per anar creixent. Això és sobretot, entre altres coses, lo que fa que em senti orgullosa de fer-hi feina i que segueixi pensant que hem de seguir creixent, innovant, creant, … juntes.

– Quin és el futur de Marabans? I cap a on està anant la cultura del cafè?

Crec que la cultura del cafè ara mateix està anant molt cap als cafès d’especialitat, donant sobretot importància a l’origen del cafè (segons el país i l’altura on ha estat cultivat, la varietat del gra de cafè, …) i també al procés de torrefacció (fent cafès no tant torrats). Tot i això segueixo pensant que encara hi ha molt a fer en quan a formar a la gent perquè sàpiga diferencia un bon cafè d’un mal cafè.

M’agradaria que la gent en general fos capaç de tornar un cafè al cambrer quan aquest no estigui presentat amb les millors condicions (igual com ho fem quan demanen un vi i aquest no és bo)

Tot i que el cafè només val poc més d’1€, quan ens el prenem hem de pensar amb tota la feina que hi ha darrera d’una tassa de cafè i donar-li valor. No ens podem permetre prendre mals cafès desprès de l’esforç i dedicació de tota la gent que ha treballat per tal de fer arribar un cafè a les nostres mans.

– Hi ha algun secret d’aquests anys que vulguis compartir?

Més que un secret seria una aventura d’aquestes que passen i quan les recordes al cap d’uns anys encara en rius:

Quan feia molt poc temps que treballava a Marabans, van telefonar d’una cafeteria de Can Picafort dient que el moli de cafè no funcionava, que no feia res. En aquells moments nosaltres teníem l’oficina a Santa Margalida. Com que no tenia cap tècnic a prop ni per la zona vaig decidir agafar un molí de cafè que teníem ja preparat apunt d’instal·lar i anar cap a la cafeteria.

Abans de canviar el moli vaig comprovar que el molí realment no funcionava i com que no feia menció de res vaig decidir canviar el molí. Quan vaig anar a desconnectar el molí de la paret… sorpresaaaa!! El molí no estava endollat.

Vaig endollar-lo i tot va tornar a funcionar amb normalitat. A qui no li ha passat alguna vegada, això mateix a casa? Doncs a la feina també passa.

Si vols, pots llegir l’entrevista a Jordi Seguí, cofundador juntament amb Pedro Genestar de Marabans Coffee & Tea.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: